Camp Joffre de Rivesaltes

El passat juliol vem visitar aquest Camp "de trànsit" per refugiats de la Guerra Civil.
Per les seves dimensions i infraestructures ja veureu que de trànsit no en tenia res,... i el més greu és que en ple segle XXI, fins el 2007, va estar en funcionament per "acollir" als immigrants que repatriaven des de França, tota una vergonya.

Camp de Rivesaltes
El Camp Joffre de Rivesaltes, nomenat popularment com a «Camp de Rivesaltes» (en francès: Camp Joffre de Rivesaltes) és una instal·lació de l'exèrcit francès utilitzada, entre 1939 i 2007, com a base militar i com a camp de concentració o de reagrupament de civils.
Va ser fundat en 1938 ocupant aproximadament 600 hectàrees de terreny despoblat de les comunes franceses de Rivesaltes i Salces.

Història del camp
Creació (1935-1940)

La planificació va començar l'any 1935 en una zona estratègica per les comunicacions tant per via terrestre com a ferroviària i marítima.
El camp militar «Camp Joffre» va ser obert en 1939 amb la finalitat d'instruir a les tropes franceses d'ultramar.

Al mateix temps, en el context de la Guerra Civil Espanyola, la retirada de l'Exèrcit Popular Republicà espanyol després de la caiguda del front de Catalunya va provocar la fugida cap a França de milers de refugiats, 15.000 dels quals van ser confinats en aquest camp.

L'esclat de la Segona Guerra Mundial i les necessitats de donar refugi a la població civil evacuada de les regions propera a la fronteres del nord i est de França, va decidir a la fi de 1940, acabada la batalla de França, l'ampliació en 600 hectàrees de la superfície del camp, romanent mentrestant operativa la part militar del camp, amb una capacitat per 17.000 persones en 150 barracons.

Els primers refugiats francesos van arribar a partir del 14 de gener de 1941, quedant establert poc després com a centre reservat per a l'allotjament de famílies. No obstant això, en la pràctica l'agrupament no és possible i nens i dones són separats dels homes en diferents barracons. A data de 31 de maig, el camp compta amb 6.475 interns, la majoria estrangers de 16 nacionalitats, sent més de la meitat d'ells espanyols, i més d'un terç, jueus no francesos.

Camp especial (1942)

A partir de 1942, la col·laboració del govern de Vichy amb les autoritats alemanyes va augmentar la pressió sobre la població jueva a l'anomenada zona lliure, portant a l'adopció de diversos decrets per a la seva segregació i en molts casos, la seva deportació a Alemanya.

En el sud de França, l'aplicació del decret té lloc a partir del 26 d'agost de 1942, amb l'operació de detenció dels jueus no francesos. En els primers dies, 1.176 de les persones detingudes, membres de famílies, són llavors agrupades en una part del camp Joffre denominada Centre Nacional de Concentració de Israelitas de Rivesaltes. Aquest centre ocupava les seccions J (dones i nens), F (homes, anteriorment disposada per a treballadors) i K (recepció, selecció i classificació), amb capacitat per albergar a 10.000 interns mentre s'organitzava les seves deportacions a Drancy, algunes d'elles ja iniciades abans de la gran detenció.

A partir de novembre de 1942, després de decidir-se el desplegament de l'exèrcit alemany a la denominada zona lliure, sota l'autoritat de Vichy, unitats de la Wehrmacht prenen el control del Camp Joffre, que és clausurat el 25 de novembre.

Durant dos anys, el Camp de Rivesaltes, que va arribar a comptar amb 277 membres de personal, van ser internades prop de 21.000 persones, aproximadament 5714 en el camp especial, 2313 van ser reunides en Drancy i 2251 van ser excloses per la comissió de selecció. En el lloc van morir 215 interns, dels quals 51 eren nens menors d'un any.

L'exèrcit alemany va deixar Rivesaltes el 19 d'agost de 1944. Mentre que la part militar del camp reprèn la seva vocació inicial, s'instaura el Centre d'estada vigilada de Rivesaltes el 12 de setembre de 1944, concentrant en la secció Q als interns del quadre de depuració. Aquest nou camp disposava d'una capacitat de 1080 interns.

El centre contínua rebent refugiats d'altres països europeus: els espanyols, internats per passar clandestinament la frontera, exercien els treballs necessaris per a la seguretat del centre; al gener i març de 1945 arriben centenars de refugiats soviètics, etc. La dissolució del centre va començar el 10 de desembre de 1945 i la seva liquidació, els primers dies d'octubre de 1946.

L'ingrés de presoners de guerra (1944-1948)

Es va desenvolupar, sota autoritat militar, l'ingrés nº 162 de presoners de Guerra. Agrupant a militars alemanys i italians, aquest camp va comptar amb una mica menys de 10.000 presoners a l'octubre de 1944, entre 6000 i 7000 homes al maig de 1945, i és tancat el primer de maig de 1948. . Però, entre maig de 1945 i 1946, van morir 412 presoners de guerra alemanys.

El Centre Penitenciari (1962)

Durant la radicalització de l'estat provocat per la Guerra d'Algèria, es va tractar de crear en ell un camp d'internament. El prefecte de la zona va intentar dissuadir d'aquesta idea, ja que en ell s'integrava el centre de formació majoritari per a persones nord-africanes, un centre de formació professional militar per a nord-africans i un centre de transito per a reclutes mobilitzats per la guerra. El projecte no arriba fins al final, però s'instal·la discretament un centre penitenciari per partisans condemnats per la guerra d'independència d'Algèria. 517 presoners integren el centre entre el 9 de març i el 18 d'abril de 1962.

El Camp de Harkis (1962-1977)

Durant el mes de juny és repatriat al Camp Joffre el Primer regiment de tiradors Algerians. Van portar amb ells centenars de civils, dones i nens. A l'octubre de 1962, prop de 8000 membres del grup social Harkis arriben al camp de transito i reclassificació de Rivesaltes, provinents del Camp de Larzac i del de Bourg-*Lastic. En total, segons els càlculs d'Abderahmen Moumen, aproximadament 20.000 persones van passar pel camp entre 1962 i 1964. L'estada va variar segons les famílies, alguns dies per a uns i diversos anys per a uns altres. Les famílies considerades com a "irrecuperables"" -terme administratiu empleat a l'època- són enviades per cap d'any de 1964 al camp-ciutat d'acolliment de Saint-Maurice l'Ardoise en el Gard, fins a 1975. Un "poble civil" acull encara a centenars de famílies durant els anys seixanta. Al 1963 es va crear un caseriu forestal en Rivesaltes para prop de 25 famílies d'ancians refugiats, prop d'un centenar de persones. El decenni següent va veure instal·lar-se a la major part a la ciutat de Réart, construïda en la comuna de Rivesaltes per posar fi a la situació d'aquestes famílies. Els últims a abandonar el camp ho van fer al febrer de 1977.

Altres refugiats colonials van arribar, acompanyats de civils: de 1964 a 1966 van arribar al camp prop de 600 famílies d'antics militars francesos guineans i estava present un petit grup d'antics militars francesos de Vietnam del Nord.


Fundat en 1986, el centre de retenció administrativa ha tingut per objecte reagupar als resistents espanyols en situació irregular en territori francès. Ha sobrepassat les mil entrades anuals des de 1994, i és , en territori frances, un dels més importants centres de retenció d'immigrants clandestins. A la fi de 2007 el centre s'ha convertit en un Museu Memorial.